Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

El terme municipal

Sió.PNG

El Passeig del riu Sió a Montgai. (Per veure el mapa, cliqueu a la imatge)

El terme municipal de Montgai està situat a la vall baixa del Sió, a banda i banda del riu, entre la serra de Bellmunt al sud i el peu de la serra de Montclar al nord. És regat pel riu Sió, poc cabalós, i per sèquies del Canal d’Urgell, com la Sèquia Primera i la Petita. El terme es troba entre els municipis de Preixens a llevant, Foradada al nord-est, Cubells a tramuntana i a ponent, Bellcaire d’Urgell al sud-oest, i Bellmunt, Penelles i l’enclavament de Torretosquella (del municipi urgellenc de Castellserà) a migdia. Resseguint la vall del Sió circula la carretera local de Balaguer a Cervera passant per Agramunt (LV-3025/C-352), el principal eix de comunicació dels pobles de la vall.

Actualment hi viuen unes 650 persones, entre els pobles de Montgai, Butsènit d’Urgell i diverses masies disseminades pel terme. Montgai és el cap del terme, on està situada l’administració municipal. Està ben connectat per carretera amb Butsènit d’Urgell a l’est, Cubells al nord (on enllaça amb la C-26 entre Balaguer i Artesa de Segre), la Sentiu de Sió a l’oest i Bellmunt d’Urgell al sud. Butsènit d’Urgell és l’únic agregat, situat a tan sols 2 km de Montgai. La seua principal connexió per carretera és cap a Montgai a l’oest i a les Ventoses (agregat de Preixens) a l’est. La majoria de les masies del terme, avui deshabitades, estan situades al nord de Butsènit d’Urgell, com per exemple la Masia del Trepat, la Masia Tomasó, la Masia Bernaus, el Mas de Montsonís, el Mas de Baltasar, Cal Miret, la Masia de Cal Calcilla, la Masia Barrap, Cal Maces, la Masia Minguet (l’Esquiveta) i la Masia del Metge. A l’oest de Montgai també hi ha la Masia de l’Areny, la Masia del Negre i Cal Torner.

 

Algunes partides del terme són:

- El Tossal Roig, que ha agafat el nom d'aquesta elevació tant destacada que arriba als 348 metres sobre el nivell del mar, uns 15-20 metres per sobre la resta de terres del seu entorn.

- Les Planes, on una de les rieres afluents del Sió ha proporcionat terres fèrtils per l'agricultura al llarg de la història. Aquesta partida ja es conreava al segle XIII, i potser abans també.

- La Colomina. Podria ser que fos la "Conamina" que apareix a la documentació del segle XII, que era una gran finca fèrtil prop del Sió que calia treballar-la a jova entre diversos pagesos perquè per la seua notable extensió no la podia portar una família sola.

- Els Negrals, on la terra és especialment fosca per la seua fertilitat, com el seu nom indica.

- Els Espartals, on s'hi feia de manera natural gran quantitat d'espart, que era aprofitat tradicionalment pels habitants de la zona per fabricar espardenyes, sacs i altres estris de fibres vegetals.

- La Molinera, en record d'un molí antic.

- La Collada, un bon pas natural entre serres.

- El Canimàs o Escanyimars, on es feia bon cànem, una planta autòctona que també s'utilitzava per fer sogues, espardenyes, cistells i altres estris de la vida quotidiana. La partida ja s'anomenava així al segle XIV.

- El Vilàs o Vilars, on antigament hi havia hagut un poble. Aquesta partida ja es diu així des d'almenys finals del segle XIV.

- Les Cadolles, que rep el nom dels clotets que es formen a les roques de manera natural on s'hi guarda l'aigua de la pluja durant un temps.

- Les Costes, una suau elevació entre Montgai i el Tossal Roig.

- La Bassa Nova, una zona una mica enclotada al sud de Butsènit.

- La Roca Negra

- Els Casals, on també hi devia haver un poble antigament.

- La Vall d'Isils o Valldeixils, ja apareixia com a partida del terme de Butsènit l'any 1088, llavors anomenada Vall de Sils, que era conreada i regada gràcies a les sèquies, de manera que era molt fèrtil i productiva.

- Els Boscatges

- Perellonga o Perallonga, una elevació rocosa i allargada, i per això el seu nom prové de l'evolució de "pedra" i "llarga".

- Els Torrents

- Els Socarrats

- La Roca Cabellera

- Els Torts, també anomenat Cussols o Cossols.

- Les Garrigues, on s'hi fa de manera natural aquesta planta autòctona.

- La Vella, nom actual del terme de l'antic poble medieval de L'Abella, abandonat al segle XIV.

- L'Esquiveta o Esquiueta, el terme de l'antic poble medieval de Montesquiu, també abandonat al segle XIV. El tossal on s’alçava Montesquiu actualment s’anomena Sant Miquel.

- El Camí la Torre

- Els Salts

- La Planta del Farreny