Inventari del Patrimoni Arquitectònic
L'Inventari del Patrimoni Arquitectònic documenta i recopila sistemàticament tots els monuments situats a Catalunya i la seua informació, per facilitar-ne l'estudi i la difusió i garantir l'accés dels ciutadans a les dades que conté, que són públiques.
Palau dels Camarasa / Cal Delme
Adreça: plaça Prat de la Riba, 16 (Montgai)
Ús original: habitatge (palau)
Ús actual: bar a la planta baixa, oficines de l'Ajuntament al primer pis
Estat de conservació: mitjà
Data de construcció: segle XVIII
Descripció: Antic palau dels senyors de Camarasa, de tipus senyorial construït tot amb carreus de pedra. Actualment està mutilat ja que se'n va enderrocar una part important en adequar-lo per a corral d'aviram, per tant la planta originària no es conserva. Una de les finestres de l'única façana que en queda té un ampit motllurat.
Intervencions: reforma 2007-2009
Proteccions: cap
Referències bibliogràfiques: Montgai i Butsènit a l’edat moderna (XVI-XVIII). Estructura social i desenvolupament històric
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Molí de Butsènit
Adreça: a la dreta del riu Sió, a l'entrada del poble (Butsènit)
Ús original: molí fariner
Ús actual: habitatge (torre de camp)
Estat de conservació: bo
Data de construcció: segle XVIII
Descripció: Per dins deu estar molt reformat. A fora, al seu costat, encara s'hi pot veure l'antiga bassa.
Intervencions: desconegut
Proteccions: cap
Referències bibliogràfiques: cap
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Pont Vell de Montgai / Pont de les Lloses
Adreça: el riu Sió, al nord del nucli de Montgai
Ús original: pont
Ús actual: pont (per vianants)
Estat de conservació: regular
Data de construcció: segle XV
Descripció: ha patit modificacions al llarg del temps i per tant és difícil saber com era en origen. Està format per tres ulls de total asimetria tant en la posició sobre el riu com en la solució formal dels pilars, d'11 metres de llargada, 4 metres d'amplada i 2 metres d'alçada. La banda oest del pont, aigües avall, és la més ben conservada i permet veure bé els paraments de pedra. Pel que fa al pilar del marge esquerre, es tracta d'un pilar amb tallamar fet de pedra molt ben tallada amb senyals de piquetejat. Hi ha una sèrie de grans pedres monolítiques que es recolzen en el pilar i que mostren una inclinació cap a dalt en els extrems, la qual cosa permet deduir que foren posades posteriorment a la construcció del pilar. El pilar massís central també presenta tres filades de carreus ben escairats. La filada superior sobresurt i té una petita cornisa motllurada de gust classicista. Des d'aquest pilar cap a la dreta i per sota del pont actual trobem lloses monolítiques que cobreixen la llum del tercer ull. L'estrep esquerre està pràcticament amagat sota el pont i la canalització actual. S'aprecia clarament l'encaix realitzat en el carreu superior per posar les pedres monolítiques que cobreixen la llum de tot l'ull. L'estrep dret està fet amb pedres poc treballades i probablement no era destinat a ser vist. Per sobre mostra una filera de lloses que podrien correspondre al terra original del pont.
La banda que dóna a l'est, és a dir aigües amunt del riu és la pitjor conservada i està totalment alterada per les modificacions aplicades al pont en època moderna, especialment al darrer terç del segle XX quan s'amplia l'amplada del pas i es col·loca per aquesta banda la canonada de conducció d'aigua potable. El pilar que té tallamar per l'altra banda no en té per aquest costat, tot i que seria lògic que hi fos. Presenta una intervenció de reforç amb dues bigues grosses de ferro a cada banda que sostenen l'ampliació de la superfície de pas. Aquest afegit és de pedra lligada amb ciment. Pel que fa al pilar central ha estat reforçat amb un afegit de maçoneria lligada amb ciment que cobreix tota la superfície del pilar en forma circular, i li dóna aparença de tallamar semicircular. L'estrep esquerre ha estat modificat únicament en la part superior del parament i conserva els carreus de l'obra original pel que fa a la resta. L'estrep dret també té una modificació petita en la part superior per adaptar el pont a les noves mides dels vehicles i la resta té la mateixa disposició de carreus lligats amb morter. L'actual pas del pont de Montgai presenta una capa d'asfalt d'uns 10 centímetres de gruix que cobreix els paviments anteriors. Les baranes són de fusta i són del mateix tipus que les que protegeixen el camí del riu.
Intervencions: ampliació al darrer terç del segle XX
Proteccions: cap
Referències bibliogràfiques: cap
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Castell de Montgai
Adreça: carrer del Reverend Bernola i plaça del Castell (Montgai)
Ús original: defensiu (castell)
Ús actual: habitatge
Estat de conservació: bo
Data de construcció: segle IX o X
Descripció: de la fortificació original només en queden les filades inferiors sobre les quals s'han construït uns habitatges. Les restes sembla que corresponen a la cara nord d'una torre que en aquest punt feia 5,20 metres. L'aparell és de carreus de gres del país ben escairats i col·locats en sec (actualment les juntes han estat resseguides amb guix i formigó). No es pot precisar si es tractava d'una torre aïllada o d'una fortificació més complexa.
Intervencions: desconegut
Proteccions: BCIN (Monument Històric, 22/04/1949)
Referències bibliogràfiques: Catalunya Romànica. Noguera (1994)
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Església de Montgai
Adreça: plaça de l'Església (Montgai)
Ús original: temple religiós
Ús actual: temple religiós
Estat de conservació: bo
Data de construcció: segle XVIII i XIX
Descripció: està orientada l'oest a est, amb l'accés a ponent i la capçalera a llevant. Es tracta d'una església de planta basilical de tres naus, separades entre si per tres arcs formers de mig punt, amb un campanar a l'esquerra de la façana principal. Aquesta està construïda en aparell regular de carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés principal ve precedida per una escalinata. La porta, amb un timpà d'arc de mig punt (en el qual hi ha la data de 1916 que correspon a la darrera refacció de la façana), està emmarcada per dues columnes amb capitells d'ordre compost (volutes sobre fulles d'acant) que sostenen sengles pinacles de forma arrodonida rematats per ornaments florals. A sobre de la portalada hi ha un tabernacle (de columnes corínties amb un timpà a sobre) que emmarca una fornícula amb una imatge exempta de la Mare de Déu en actitud pregant. Just a sobre d'aquest tabernacle, i de la mateixa amplada, s'obre el rosetó, amb un vitrall policrom que mostra una altra imatge de la Mare de Déu, aquest cop amb els braços oberts. La façana és rematada amb un encornisament que segueix les línies d'un arc carpanell (motllurat al voltant i a sobre del rosetó), en el centre del qual sorgeix un sobrealçament rematat amb un frontó triangular (enmig del qual s'obren dues obertures ogivals) coronat amb una creu llatina. La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal i desaiguat sobre les naus laterals (que recull l'aigua amb canalons i les expulsa per baixants situats a les façanes laterals). Els ràfecs són de tres nivells de rajola i teula. Els murs de les façanes laterals són fets amb aparell irregular de pedra sorrenca allisada en la cara exterior però de mides diverses. Aquest tipus d'aparell es troba també en el campanar. La nau principal, més ampla i alta que les laterals, està coberta per volta de canó dividida en cinc trams per arcs torals. A cada tram hi ha llunetes damunt de les finestres. Les naus laterals estan cobertes amb volta d'aresta. Al damunt de les naus hi ha unes tribunes. Per sobre de la tribuna hi ha quatre finestres que corresponen al claristori i il·luminen la nau central. A llevant hi ha l'absis, acabat en forma plana, al damunt hi ha una ampla petxina amb una funció decorativa. Abans, però, es troba el presbiteri, aixecat respecte del nivell de terra, on hi ha un altar de pedra cobert per un cadafal. Als peus de l'església, damunt de la porta d'entrada hi ha el cor il·luminat pel rosetó. El campanar, adossat a l'angle nord-oest de l'edifici i per tant a l'esquerra de la façana, presenta dues fases constructives. La base, de planta quadrada, fins a una altura anàloga al punt més elevat de la façana principal, està fet en aparell irregular, excepte les cantonades, on es disposen carreus regulars rectes i de través. A partir d'aquesta alçada s'eleva el coronament del campanar, d'estil neoclàssic i bastit a finals del s. XVIII. El cos principal conté quatre columnes d'ordre compost a les quatre cantonades i quatre obertures d'arcs de mig punt. A sobre d'aquest cos, s'aixeca finalment un cos de base octogonal i més estret, amb una obertura a cada cara. El campanar assoleix una alçada de 40 m.
Intervencions: restauració 1991
Proteccions: BCIL (Acord del Ple del Consell Comarcal de la Noguera, 02/06/2005)
Referències bibliogràfiques: Gran geografia comarcal de Catalunya (1983), Catalunya Romànica. Noguera (1994)
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Portals i muralla de Montgai
Adreça: carrer de l'Església, plaça Prat de la Riba i carrer Domènec Cardenal (Montgai)
Ús original: portal, defensiu
Ús actual: carrer, habitatges
Estat de conservació: mitjà
Data de construcció: segle XII
Descripció: el portal conservat, antigament porta meridional de la muralla, es troba al sud del nucli de Montgai. Les restes actuals estan molt modificades a causa d'una intervenció poc afortunada. L'obertura de la porta, en la seva part interior, consta d'un arc rebaixat de carreuons irregulars reforçat per sota amb un arc de mig punt cec. L'arc descarrega sobre un arc apuntat trencat fet amb carreus de mida petita i irregular. En la part exterior, l'arc de mig punt es forma a partir de dovelles ben tallades. En la part interior es conservaven les pollegueres que sostenien la porta. Actualment es troba recobert amb una imitació de mur de pedra calcària d'aparell regular. Quan la muralla es va aprofitar per a la construcció d'habitatges, el parament del pas va ser molt refet i actualment només és visible l'embigat de la casa moderna. La muralla tancava al nord al sud del carrer del reverend Bernola; a l'oest a la meitat de l'illa de cases formada entre el carrer de Domingo Cardenal i el de l'Església; al sud tancava amb l'esmentada porta i a l'est per l'extrem de llevant de l'illa de cases situada al costat posterior de l'església de l'Assumpció. (núm 22253). Actualment es conserven alguns dels seus trams en les parets mitgeres dels habitatges actuals i es teoritza sobre la possible conservació d'alguna torre quadrangular dintre de les edificacions annexes. Està construïda a partir de carreus de mida petita i mitjana. Els panys de muralla al costat del portal estan construïts amb carreus irregulars de mida mitjana i de pedra sorrenca.
Intervencions: sense dades
Proteccions: BCIN (Monument Històric, 22/04/1949)
Referències bibliogràfiques: Gran geografia comarcal de Catalunya (1983), Una frontera interior. Montgai i Butsènit a l'edat mitjana (2014)
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Església de Butsènit
Adreça: plaça de l'Església (Butsènit)
Ús original: temple religiós
Ús actual: temple religiós
Estat de conservació: bo
Data de construcció: segle XVIII
Descripció: es tracta d'un edifici aïllat situat entre una cinglera abocada al sud-est, la plaça de l'Església (on hi ha la portalada encarada al sud-oest) i el carrer de Buenos Aires al nord, i consisteix en una església de planta basilical de tres naus, amb campanar sobre l'esquerra de la façana principal i construïda amb carreus de pedra irregulars i poc treballats i carreus regulars i polits a les cantonades. La façana principal està dominada per la porta d'arc de mig punt emmarcada per pilastres que suporten un frontó motllurat rematat amb volutes entre les quals hi ha una finestra d'arc rebaixat. Aquesta obertura és acompanyada de dues finestres rectangulars a banda i banda. A la dovella central de la porta, d'aspecte restaurat, hi ha un escut coronat per una petxina decorativa amb els quatre pals del Casal de Barcelona i sota la llegenda 'ANI 1748'. La part superior de la façana acaba amb un frontispici de forma triangular que conté un rosetó de petites dimensions al centre. A l'esquerra de la façana principal arrenca el campanar, dividit en tres trams de la mateixa altura mitjançant faixes llises. El tram inferior és de base quadrada i passa a octogonal a partir del segon tram. En el tercer segment se situen les quatre obertures per a les campanes i acaba amb un encornisament en pedra a sobre del qual se situa una piràmide regular octogonal. La seva teulada és basilical, amb desaiguat sobre els laterals, i acabada amb un ràfec complex de quatre nivells (tres de rajoles i un de teules). La nau central es resol amb una volta de canó, dividida en quatre trams per arcs torals sobre pilastres. Les dues naus laterals consten cada una de dos trams i s'uneixen a la central mitjançat arcs de mig punt sobre les mateixes pilastres. La nau central està il·luminada per unes finestres que formen part del claristori. Al fons de la nau central i orientat a l'est hi ha el presbiteri i l'absis, que partint de la base plana enllaça amb la volta de canó mitjançant una petxina decorada. El presbiteri està elevat, amb un altar de pedra. La capçalera es completa amb un retaule ricament ornamentat, amb arc de mig punt esbiaixat decorat amb mètopes i sostingut amb columnes llises de capitells corintis que envolten l'estàtua exempta de la Mare de Déu, amb túnica blanca i mantell blau i els braços i el cap elevats cap al cel. La llegenda 'Assumpta est Maria' en lletra capital romana a banda de l'estatuària central en completa el significat iconogràfic. Als peus de l'església i elevat sobre la porta d'entrada hi ha el cor.
Al maig del 2017 es van descobrir unes pintures barroques arrel de les obres de millora de l'església. A l'octubre del 2018 es van iniciar els treballs de restauració que han deixat al descobert unes pintures del barroc tardà, en la capella sud del temple. Es representa un retaule amb elements arquitectònics com columnes, un entaulament i fornícules. Al centre es pot veure a Sant Nicolau amb dues figures més a banda i banda, a l'esquerra Sant Antoni de Pàdua que sosté al nen Jesús i Sant Joan de la Creu a la dreta. Per sobre dos àngels sostenen un escut amb la data "1761" i corona el retaule la figura de l'Arcàngel Sant Miquel. En l'altre capella lateral també es va descobrir una pintura amb la representació del Calvari amb les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan, amb una fons de cases i murs de la ciutat de Jerusalem, i la imatge de la cara de Crist en el drap de Verònica a la part superior. A la part superior també hi ha un sol i una lluna. Les pintures estan realitzades al tremp de cola sobre guix.
Intervencions: restauració de les pintures 2018-2019
Proteccions: BCIL (Acord del Ple del Consell Comarcal de la Noguera, 02/06/2005)
Referències bibliogràfiques: Gran geografia comarcal de Catalunya (1983), Catalunya Romànica. Noguera (1994)
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Portals i muralla de Butsènit
Adreça: plaça dels Boixadors, carrer Major, carrer de Buenos Aires i plaça de l'església (Butsènit)
Ús original: defensiu
Ús actual: habitatges, en desús
Estat de conservació: mitjà
Data de construcció: segle IX-XI
Descripció: les restes de la muralla es troben al centre del nucli de Butsènit, sobre la cinglera que s'aboca al sud-est, a la vall del riu Sió, àrea en gran part ocupada per l'església barroca de l'Assumpció (núm. 2257). El subsòl de l'església i el vessant de la cinglera formen part del jaciment arqueològic núm. 15567. És la zona més alta del nucli i consta d'un esperó rocallós sobre el qual fonamenta un habitatge modern. El conjunt està reforçat amb murs de contenció contemporanis i moderns. Es conserven també dos portals d'entrada i una torre de planta quadrada situada en un solar al sud del nucli urbà. Diverses parts dels panys de muralla es troben inclosos en les edificacions adossades, mentre que altres s'han destruït o alterat notablement. Per les restes, sembla que la muralla va construir-se amb carreus antics reaprofitats. Es poden distingir dues etapes constructives: una en època andalusina i una posterior durant el període feudal. En un primer moment, les sis filades varen fer-se amb carreus ben escairats i disposats al llarg, excepte en la segona filada on els carreus es troben a través amb un lleuger encoixinat. Posteriorment, es van utilitzar carreus més petits però ben escairats i amb les cantonades obrades amb aparell a trencajunt. D'aquesta segona fase de construcció es conserven menys restes. A la banda de ponent, es conserva un dels portals conegut com a Arc de Cal Valeri. Aquest connecta directament amb el carrer Major i era l'accés més habitual. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt adovellada, de fa 2,45 metres d'alçada i 2,20 metres d'amplada, obert a la part baixa d'un habitatge. Els murs tenen un gruix de gairebé mig metre i es pot veure el ressalt per ajustar la porta de doble fulla. D'aquesta porta es conserven els grans golfos superiors. L'espai interior queda subdividit per un arc apuntat arrebossat. El sostre és de bigues i es conserven alguns dels cassetons decoratius fets amb guix mitjançant motlles; aquests estan decorats amb motius vegetals i animals. La torre, en la seva part visible, té unes dimensions de 5,7 x 2 m i s'assenta directament sobre el sòl natural de gres. En la seva part inferior presenta un lleuger esglaó que possiblement feia la funció de sabata. Pel tipus de parament, s'ha ubicat la seva construcció abans del 897, data de construcció del castell de Balaguer.
Intervencions: sense dades
Proteccions: BCIN (Monument Històric, 22/04/1949), BCIL (Acord del Ple del Consell Comarcal de la Noguera, 06/06/2019)
Referències bibliogràfiques: Gran geografia comarcal de Catalunya (1983), Catalunya Romànica. Noguera (1994), Una frontera interior. Montgai i Butsènit a l'edat mitjana (2014)
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Lo Carreró
Adreça: entre el carrer Domènec Cardenal i el carrer de l'Església (Montgai)
Ús original: carrer
Ús actual: carrer
Estat de conservació: bo
Data de construcció: medieval
Descripció: estret vial d'uns dos metres d'amplada, perpendicular al carrer de l'Església i paral·lel al carreró de cal Solé. Aquests carrerons van esdevenir espais privats en la segona meitat del segle XX. Per a la seva recuperació s'ha hagut de fer una intervenció per tal d'eliminar elements constructius afegits al llarg del temps. Havia estat tancat tot i ser un espai públic. Actualment s'ha pogut recuperar l'accés i també donar-li sortida per Cal Plandogau. Al llarg del Carreró trobem murs de diferents característiques: maçoneria, façanes de pedra i finestres amb motllures. Al final s'eixampla formant una placeta. De fet, es distingeixen dos àmbits diferenciats que s'han comunicat mitjançant unes escales metàl·liques: lo Carreró pròpiament dit unit per l'espai de Ca la Vídua, Blancallum i la part baixa de Can Plandogau que conserva elements com el pati, els cups i les piques de pedra. De fet, les cases de cal Tragó, Bidovado i Talló també formen part de lo Carreró. Queda tancat mitjançant dues portes de forja artística a cada extrem.
Intervencions: sense dades
Proteccions: BCIL (Acord del Ple del Consell Comarcal de la Noguera, 06/02/2020)
Referències bibliogràfiques: sense dades
Fitxa tècnica de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya