Catàleg de masies i construccions rurals

Per la realització del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Montgai, el maig del 2008 es va fer un inventari de les masies i les edificacions rurals del terme municipal.

Masies

Habitatges ubicats als espais rurals, on els seus habitants es dediquen sobretot a l'agricultura. Des del segle XVIII, són un conjunt d'espais construïts que eren el nucli d'una unitat d'explotació basada en l'agricultura i l'aprofitament del terreny, que en molts aspectes també constituïa un nucli social. Era una empresa que mirava de cobrir les necessitats de les persones que hi vivien i també de proveir de productes el mercat. Per tant, el que definia les masies no eren els lligams familiars sinó la seua dependència respecte les activitats agràries i l'economia rural. L'amo o la mestressa, els caps de casa, no necessàriament es corresponien amb el cap de família. En una casa de pagès, a més dels mossos, hi podien conviure diferents famílies emparentades. Per tot això, aquelles construccions acostumen a ser de dimensions considerables perquè centraven tota l'activitat familiar i social. El menjador, el pati i el foc a terra eren els llocs socials per excel·lència. Quan convenia, les masies també realitzaven la feina d'hostal per la gent que anava de pas i organitzaven la seua festa major, els banquets dels naixements i, sobretot, els importants i concorreguts actes funeraris. Normalment, aquests tipus de construccions són molt austeres i funcionals, però alguna, per la qualitat constructiva i ornamental, evidencia la puixança econòmica del propietari i tot, amb gran sinceritat, mostren les activitats que s'hi exercien, tant les agràries com les artesanals, que complementaven les primeres.

Habitatges

Habitatges permanents que es troben en terreny no urbanitzable. No són veritables masies, però en la memòria popular queda el record de que van servir d'habitatge a un bon nombre de gent en moments d'escassetat, perills i penúries. La Guerra Civil Espanyola va ser desastrosa, com totes les guerres, però en algunes zones, com Montgai, va tenir uns efectes especials. La República Espanyola, després de la batalla de l'Ebre i del pacte de Munic (setembre de 1938), es va desinflar i l'exèrcit republicà, desmoralitzat i sense equipaments, no va poder oferir una resistència eficaç a l'ofensiva desencadenada per l'exèrcit feixista. Montgai, com altres poblacions properes, degut a les seues característiques orogràfiques, va ser escollit pels republicans per mig fortificar-lo i així intentar aturar l'avenç de les tropes franquistes. Per aquesta raó, Montgai va ser durament bombardejat i molta gent, uns per por i altres perquè havien perdut la casa, es van refugiar a les construccions rurals que tenien al camp i alguns, fins i tot després de la guerra, ja s'hi van quedar a viure de forma permanent.

Construccions rurals antigues

El terme municipal de Montgai és ric en paisatge natural i cultural, on es poden observar les intervencions i l'acció de les persones. Al terme municipal hi ha abundància de pedra calcària i de gresos que afloren a la superfície. A més, per tal de cultivar millor la terra, el pagès sempre s'havia imposat la feixuga tasca d'espedregar els camps. Amb aquests materials naturals s'han fet parets, marges o construccions de tipologia ben diversa. En general, les construccions rurals poden semblar matusseres i mancades de regularitat però formalment són pràctiques, sense cap concessió a allò innecessari i estan plenament integrades al paisatge.

De totes les construccions rurals, la cabana és la que dona més caràcter al territori del municipi, i en altres temps havien estat molt nombroses. Es tracta de construccions modestes, anònimes que s'adapten a la feina del pagès. La majoria estan ben orientades i s'han bastit a escala humana. Les bases constructives, des de temps immemorials, han estat la pedra (de la que n'aprofitaven les diverses formes i propietats) i el fang (al que se li barrejava més o menys quantitat de pedretes). Els dos materials, juntament amb la fusta, són naturals i propis de la zona i reclamen poc manteniment. La cabana, a més de ser en altres temps un detall de qualitat per una finca, servia per fer vida al camp durant la llarga jornada estiuenca, per defensar-se de les inclemències del temps, per pernoctar-hi si calia i per preservar del sol i de la pluja les persones i els animals de treball.

Altres construccions específiques de l'agricultura tradicional eren els coberts, les eres, les pletes, els marges, els pous... i d'un mèrit especial són les cabanes de volta. Són construccions molt pròpies del segle XIX, de base rectangular i amb l'estructura basada en dos contraforts laterals fets amb pedres grosses, que han de suportar el pes de la volta.

Construccions singulars

Construccions amb quelcom de singular o particular, i algunes poden ser models o símbols de construccions rurals.

Edificacions modernes

Edificacions modernes, bastides amb materials i tècniques noves. No s'hi han inclòs les granges.