Béns Culturals d'Interès Local
Els Béns Culturals d'Interès Local (BCIL) són la segona categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a elements patrimonials tant mobles com immobles. La declaració de BCIL la fa el ple de l'Ajuntament en els municipis de més de cinc mil habitants o el ple del consell comarcal en els municipis de menys de cinc mil habitants.
Escanyimars
El jaciment arqueològic d'Escanyimars va ser declarat BCIL el 13 de desembre de 2019 pel Ple del Consell Comarcal de la Noguera.
A la zona baixa del tossal hi ha restes d'un antic camí de carro delimitat per diverses pedres clavades en vertical. Uns metres al nord hi ha un gran aflorament rocós on hi ha excavat un cup doble de planta rectangular. Aproximadament a 25 m en direcció est es localitza una estructura construïda amb carreus units en sec que defineix tot un recinte que alberga al seu interior grans roques monolítiques. No apareixen dintre d'aquest recinte estructures que puguin ajudar a determinar la funció del conjunt. Tota la superfície està afectada per trinxeres de la Guerra Civil. En superfície hi ha algunes restes de ceràmica oxidada i ceràmica grisa d'època baix medieval i moderna. I a la part baixa del tossal hi ha una gran roca despresa que forma una espècie de balma segurament aprofitada com a refugi durant la guerra civil.
Més informació de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
Cussols
El jaciment arqueològic dels Cussols o dels Torts va ser declarat BCIL el 13 de desembre de 2019 pel Ple del Consell Comarcal de la Noguera.
El conjunt arqueològic està format per les restes d'un hàbitat i una necròpolis de tombes de llosa. A la part baixa i mitja del tossal, vora el camí, s'observen alineacions de murs fetes amb pedres de mida mitjana i gran unides, aparentment, en sec o amb fang. Només s'observa una filada, però és possible que l'abundant vegetació estigui emmascarant part de les estructures. En planta es dibuixen diverses estances rectangulars, sense que pugui determinar-se si es tracta d'una o diverses edificacions. En la part més alta del tossal, i en la zona on no hi ha alzines, hi ha diverses tombes de llosa. Poden observar-se amb claredat sis tombes, algunes de les quals estan obertes i saquejades, sense que hi hagi restes humanes en superfície. És possible que sota l'espessa vegetació arbustiva hi hagi més enterraments. En superfície no s'observen restes ceràmiques que permetin donar una cronologia aproximada al conjunt. No obstant, per la tipologia del jaciment podria tractar-se d'una assentament tardo antic o altmedieval.
Més informació de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
Turó del Calvari
El jaciment arqueològic del Turó del Calvari va ser declarat BCIL el 3 d'octubre de 2019 en el Ple del Consell Comarcal de la Noguera.
Es tracta d'un tossal elevat molt proper al casc urbà de Montgai. En el tossal s'observen restes de partes i altres construccions mig derruïdes, dintells i carreus, que caldria estudiar per tal de determinar la seva cronologia i el seu ús. Actualment, totalment destruït.
Més informació de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya
El portal de Butsènit
El portal del carrer Major de Butsènit va ser declarat BCIL el 6 de juny de 2019 en el Ple del Consell Comarcal de la Noguera.
És una porta d'arc de mig punt adovellada, de fa 2,45 metres d'alçada i 2,20 metres d'amplada, obert a la part baixa d'un habitatge. Els murs tenen un gruix de gairebé mig metre i es pot veure el ressalt per ajustar la porta de doble fulla. D'aquesta porta es conserven els grans golfos superiors. L'espai interior queda subdividit per un arc apuntat arrebossat. El sostre és de bigues i es conserven alguns dels cassetons decoratius fets amb guix mitjançant motlles; aquests estan decorats amb motius vegetals i animals.
Més informació de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Església parroquial de Montgai
L'Església parroquial de Montgai, dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, va ser declarada BCIL el 2 de juny de 2005 pel Ple del Consell Comarcal de la Noguera.
El temple actual fou bastit en estil barroc a mitjans del segle XVIII sobre les restes de la primera església. El campanar fou completat en estil neoclàssic a finals del segle XVIII sobre la base quadrada de l'antic campanar del s. XI. El reverend Josep Bernola va vendre's les finques per finançar les obres d'aquesta segona fase del campanar. Fins a la Guerra Civil de 1936 en que fou cremat, un retaule gòtic de fusta presidia la capçalera. L'actual en pedra que el substitueix fou esculpit pel picapedrer local Pere Comelles.
Es troba al nucli antic d'aquest nucli, al sud de l'àrea que quedava tancada per l'antiga muralla medieval i amb accés des del carrer que des del castell, situat al nord del nucli, menava a la porta meridional de la vila. Està orientada l'oest a est, amb l'accés a ponent i la capçalera a llevant. Es tracta d'una església de planta basilical de tres naus, separades entre si per tres arcs formers de mig punt, amb un campanar a l'esquerra de la façana principal.
Aquesta està construïda en aparell regular de carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés principal ve precedida per una escalinata. La porta, amb un timpà d'arc de mig punt (en el qual hi ha la data de 1916 que correspon a la darrera refacció de la façana), està emmarcada per dues columnes amb capitells d'ordre compost (volutes sobre fulles d'acant) que sostenen sengles pinacles de forma arrodonida rematats per ornaments florals. A sobre de la portalada hi ha un tabernacle (de columnes corínties amb un timpà a sobre) que emmarca una fornícula amb una imatge exempta de la Mare de Déu en actitud pregant. Just a sobre d'aquest tabernacle, i de la mateixa amplada, s'obre el rosetó, amb un vitrall policrom que mostra una altra imatge de la Mare de Déu, aquest cop amb els braços oberts.
La façana és rematada amb un encornisament que segueix les línies d'un arc carpanell (motllurat al voltant i a sobre del rosetó), en el centre del qual sorgeix un sobrealçament rematat amb un frontó triangular (enmig del qual s'obren dues obertures ogivals) coronat amb una creu llatina.
La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal i desaiguat sobre les naus laterals (que recull l'aigua amb canalons i les expulsa per baixants situats a les façanes laterals). Els ràfecs són de tres nivells de rajola i teula. Els murs de les façanes laterals són fets amb aparell irregular de pedra sorrenca allisada en la cara exterior però de mides diverses. Aquest tipus d'aparell es troba també en el campanar.
La nau principal, més ampla i alta que les laterals, està coberta per volta de canó dividida en cinc trams per arcs torals. A cada tram hi ha llunetes damunt de les finestres. Les naus laterals estan cobertes amb volta d'aresta. Al damunt de les naus hi ha unes tribunes. Per sobre de la tribuna hi ha quatre finestres que corresponen al claristori i il·luminen la nau central. A llevant hi ha l'absis, acabat en forma plana, al damunt hi ha una ampla petxina amb una funció decorativa. Abans, però, es troba el presbiteri, aixecat respecte del nivell de terra, on hi ha un altar de pedra cobert per un cadafal. Als peus de l'església, damunt de la porta d'entrada hi ha el cor il·luminat pel rosetó.
El campanar, adossat a l'angle nord-oest de l'edifici i per tant a l'esquerra de la façana, presenta dues fases constructives. La base, de planta quadrada, fins a una altura anàloga al punt més elevat de la façana principal, està fet en aparell irregular, excepte les cantonades, on es disposen carreus regulars rectes i de través. A partir d'aquesta alçada s'eleva el coronament del campanar, d'estil neoclàssic i bastit a finals del s. XVIII. El cos principal conté quatre columnes d'ordre compost a les quatre cantonades i quatre obertures d'arcs de mig punt. A sobre d'aquest cos, s'aixeca finalment un cos de base octogonal i més estret, amb una obertura a cada cara. El campanar assoleix una alçada de 40 m.
Més informació de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Església parroquial de Butsènit
L'Església parroquial de Butsènit, dedicada també a la Mare de Déu de l'Assumpció, va ser declarada BCIL el 2 de juny de 2005 pel Ple del Consell Comarcal de la Noguera.
Es considera probable que l'església primigènia de Butsènit hagués estat fundada a finals del s. XI, moment en què en la documentació conservada també es menciona el castell de Butsènit. En tot cas, ja des del s. XII l'església d'aquest nucli apareix esmentada sota el domini de la canònica d'Àger, relació que es mantindrà fins al s. XIX. L'edifici actual és una obra bastida el 1748, dins l'estil barroc, i és una església subsidiària de la parròquia de Santa Maria de Montgai.
L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit es troba emplaçada al nucli de Butsènit. Es tracta d'un edifici aïllat situat entre una cinglera abocada al sud-est, la plaça de l'Església (on hi ha la portalada encarada al sud-oest) i el carrer de Buenos Aires al nord, i consisteix en una església de planta basilical de tres naus, amb campanar sobre l'esquerra de la façana principal i construïda amb carreus de pedra irregulars i poc treballats i carreus regulars i polits a les cantonades.
La façana principal està dominada per la porta d'arc de mig punt emmarcada per pilastres que suporten un frontó motllurat rematat amb volutes entre les quals hi ha una finestra d'arc rebaixat. Aquesta obertura és acompanyada de dues finestres rectangulars a banda i banda. A la dovella central de la porta, d'aspecte restaurat, hi ha un escut coronat per una petxina decorativa amb els quatre pals del Casal de Barcelona i sota la llegenda 'ANI 1748'. La part superior de la façana acaba amb un frontispici de forma triangular que conté un rosetó de petites dimensions al centre. A l'esquerra de la façana principal arrenca el campanar, dividit en tres trams de la mateixa altura mitjançant faixes llises. El tram inferior és de base quadrada i passa a octogonal a partir del segon tram. En el tercer segment se situen les quatre obertures per a les campanes i acaba amb un encornisament en pedra a sobre del qual se situa una piràmide regular octogonal.
La seva teulada és basilical, amb desaiguat sobre els laterals, i acabada amb un ràfec complex de quatre nivells (tres de rajoles i un de teules). La nau central es resol amb una volta de canó, dividida en quatre trams per arcs torals sobre pilastres. Les dues naus laterals consten cada una de dos trams i s'uneixen a la central mitjançat arcs de mig punt sobre les mateixes pilastres. La nau central està il·luminada per unes finestres que formen part del claristori. Al fons de la nau central i orientat a l'est hi ha el presbiteri i l'absis, que partint de la base plana enllaça amb la volta de canó mitjançant una petxina decorada.
El presbiteri està elevat, amb un altar de pedra. La capçalera es completa amb un retaule ricament ornamentat, amb arc de mig punt esbiaixat decorat amb mètopes i sostingut amb columnes llises de capitells corintis que envolten l'estàtua exempta de la Mare de Déu, amb túnica blanca i mantell blau i els braços i el cap elevats cap al cel. La llegenda 'Assumpta est Maria' en lletra capital romana a banda de l'estatuària central en completa el significat iconogràfic. Als peus de l'església i elevat sobre la porta d'entrada hi ha el cor.
Al maig del 2017 es van descobrir unes pintures barroques arrel de les obres de millora de l'església. A l'octubre del 2018 es van iniciar els treballs de restauració que han deixat al descobert unes pintures del barroc tardà, en la capella sud del temple. Es representa un retaule amb elements arquitectònics com columnes, un entaulament i fornícules. Al centre es pot veure a Sant Nicolau amb dues figures més a banda i banda, a l'esquerra Sant Antoni de Pàdua que sosté al nen Jesús i Sant Joan de la Creu a la dreta. Per sobre dos àngels sostenen un escut amb la data "1761" i corona el retaule la figura de l'Arcàngel Sant Miquel.
En l'altre capella lateral també es va descobrir una pintura amb la representació del Calvari amb les imatges de la Mare de Déu i de Sant Joan, amb una fons de cases i murs de la ciutat de Jerusalem, i la imatge de la cara de Crist en el drap de Verònica a la part superior. A la part superior també hi ha un sol i una lluna. Les pintures estan realitzades al tremp de cola sobre guix.
Més informació de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Lo Carreró
Lo Carreró va ser declarat BCIL el 6 de febrer de 2020 pel Ple del Consell Comarcal de la Noguera.
Lo Carreró podria ser una via secundària de la vila closa medieval de Montgai, que surt del carrer Major cap a l'oest. És un estret vial d'uns dos metres d'amplada, perpendicular al carrer de l'Església que parteix del portal de la vila i creua tota la població cap al nord i també és paral·lel al carreró de cal Solé. Aquests carrerons van esdevenir espais privats en la segona meitat del segle XX. Per a la seva recuperació s'ha hagut de fer una intervenció per tal d'eliminar elements constructius afegits al llarg del temps. Havia estat tancat tot i ser un espai públic. Actualment s'ha pogut recuperar l'accés i també donar-li sortida per Cal Plandogau. Al llarg del Carreró trobem murs de diferents característiques: maçoneria, façanes de pedra i finestres amb motllures. Al final s'eixampla formant una placeta. De fet, es distingeixen dos àmbits diferenciats que s'han comunicat mitjançant unes escales metàl·liques: Lo Carreró pròpiament dit unit per l'espai de Ca la Vídua, Blancallum i la part baixa de Can Plandogau que conserva elements com el pati, els cups i les piques de pedra. De fet, les cases de cal Tragó, Bidobado i Talló també formen part de lo Carreró. Lo Carreró queda tancat mitjançant dues portes de forja artística a cada extrem.
Més informació de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya