Mapes i cartografia històrica
Com han aparegut Montgai i Butsènit als mapes creats al llarg de la història?
Els humans sempre hem volgut dibuixar el nostre entorn, ja sigui per afició artística o per comprendre'l i explicar-lo a la nostra manera. Entre els possibles primers mapes humans hi ha uns gravats fets per neandertals a Gibraltar, una placa d'os amb set cabanes gravades a Vimbodí (Conca de Barberà) i un mapa babilònic escrit en accadi (Mesopotàmia, actual Iraq).
De la zona on actualment hi ha el terme municipal de Montgai i Butsènit, els mapes més antics trobats fins ara són de l'edat moderna.
L'any 1569 o 1600 (no està clar), van encarregar de dibuixar un mapa dels pobles que formaven el Marquesat de Camarasa, on pertanyia Montgai però no Butsènit. Montgai apareix al sud del mapa, davant del riu Sió, dibuixat com una vila closa (no emmurallat com Camarasa i Cubells), amb el Portal del Migdia ben visible, i un campanar ben alt al mig del poble. Anys després, al 1726, van anotar que Montgai (Montgay) tenia 45 habitants (el 3r més gran del Marquesat) i que la vila havia estat venuda a en Francesc Antich (? a Dn. Fr. Antich).
Al nord-est de Montgai també van dibuixar la masia fortificada de l'Abella (La Bella) i el petit poble de Montesquiu (Montsquiu o Montesquiu), ambdós dalt d'un petit tossal, amb una església i unes poques cases, sense muralla ni torres. Van anotar que els dos ja estaven abandonats (desp^.), i que les seues terres havien estat annexionades al terme de Montgai (estan anexo ? Mogay).
El mapa original va ser publicat a l'Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida.
L'any 1608 es va publicar el primer mapa imprès de tot el Principat de Catalunya. Es titula Cataloniae Principatus novissima et accurata descriptio, va ser obra d'en Jan Baptist Vrients amb l'ajuda de n'Abraham Ortelius, i es va imprimir a Anvers (Bèlgica) dos anys abans.
Estan marcats amb roigs tots els ponts sobre el riu Segre, però la resta de rius i alguns pobles de la plana d'Urgell no estan correctament situats. Apareixen Montgai (Mongay) i Butsènit (Botsenet), i tots els pobles estan dibuixats amb el mateix símbol, de manera que no podem esbrinar com eren amb aquest mapa.
El fet que Butsènit s'escrigui Botsenet pot fer preguntar-nos: fa 400 anys com es deia realment Butsènit? Ha canviat tant el nom del poble en 4 segles? Segurament no, llavors Butsènit devia tenir un nom molt semblant a l'actual. El cartògraf que va fer el mapa era belga, i devia enviar els seus ajudants per Catalunya per prendre apunts (que escrivien en neerlandès, en való i/o en francès, les seues llengües maternes) sobre el terreny, que després enviarien a l'oficina del cartògraf a Bèlgica. Devia ser una aventura pels ajudants fer-se entendre entre els habitants de Catalunya, perquè aquí només es parlava el català i els belgues com a molt xapurrejaven el castellà (perquè era una colònia de l'Imperi Hispànic), i encara devien trobar més complicat escriure aquells noms de pobles que ells trobaven tan estranys i que els seus habitants no sabien tampoc com escriure (perquè llavors pràcticament ningú sabia escriure). Així que després que molts butsenitencs repetissin una i altra vegada aquell nom tan impossible de pronunciar pels ajudants del cartògraf, van decidir escriure Botsenet perquè era el més semblant que ells podrien dir.
I veieu el gran meandre que fa el Sió entre Montclar i Camarasa, passant entre Montgai i Foradada, i que actualment no hi és? Això podria tenir dues possibles explicacions: la primera, que el Sió hagués canviat uns anys el seu curs a causa d'unes riuades o robinades especialment fortes; i la segona, que els cartògrafs s'adonessin que havien barrejat tots els pobles entre la Serra de Bellmunt-Almenara i el tram mitjà del Segre (per exemple, posen Butsènit més lluny de Montgai que Montclar i Foradada), i per intentar solucionar-ho van canviar el curs del Sió enlloc de situar bé tots els pobles.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Pocs anys després, el 1613, es va fer un nou mapa de tot el Principat de Catalunya. Es titula Cataloniae principatus descriptio nova i està signat per en Gerardus Mercator i en Joost D'Hondt.
Sembla que els cartògrafs que van fer el mapa no van visitar Ponent, sinó que per estalviar-se feina van copiar els pobles i els rius del mapa anterior, amb els mateixos errors que ja tenia i sense comprovar si estava bé, i per fer el mapa més buit, pràcticament van esborrar la Serra de Bellmunt. Apareixen Montgai (Mongay) i Butsènit (Botsenet), i Balaguer està pintat perquè era una ciutat.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Al voltant del 1630, va aparèixer un nou mapa de Catalunya. Es titula Description de la Catalonia i està signat per en Pieter van den Keere.
Sembla que el cartògraf que va fer el mapa tampoc va visitar Ponent, sinó que va copiar els pobles dels mapes anteriors, però a més en va treure força que li feien nosa o no li interessava posar. Per això, va posar Butsènit (ara escrit Botsonet, perquè segurament va confondre la e per una o del mapa que va copiar) i no va dibuixar-hi Montgai. Els rius estan mal organitzats com als mapes anteriors, i el Sió sembla les onades del mar.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any 1641 es va fer un altre mapa de Catalunya i Aragó, però aquest és especial perquè és el primer que trobem de Ponent orientat al sud i no al nord. Es titula Catalogne et Arragon i va ser publicat al llibre Theatre geographique de France contenant les cartes particulieres de ses provinces ...& pays adjacens a París a l'impremta Pierre Mariette el 1650.
Sembla que els cartògrafs tampoc van visitar Ponent, així que van aprofitar altres mapes francesos sobre Catalunya per dibuixar aquest. Per això, apareix Butsènit (Botsenet) i Montgai torna a estar desaparegut.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any 1659, després de la Guerra dels Segadors, el cartògraf, enginyer i geògraf del rei de França, en Sébastien de Pontault de Beaulieu, va publicar el mapa Plan de la ville et chasteau de Balaguier, que reflectia les les posicions de les tropes durant el setge de Balaguer (3 de juliol - 20 d'octubre de 1645) per part de l'exèrcit francès, comandat pel comte d'Harcourt.
A la cantonada de baix a la dreta del mapa hi ha un altre mapa més petit (aquest de dalt), titulat Carte du Gouvernement de Balaguier. Aquí s'hi pot veure Montgai (Mongay), Butsènit (Botsenee) i la resta de pobles de la vora, la majoria amb els tal com intentaven pronunciar-los els soldats francesos. En aquest mapa van parar més atenció al relleu (no fan desaparèixer la Serra de Bellmunt-Almenara) però tal com situen els pobles de la vall del Sió sembla que ni el cartògraf ni els seus ajudants hi haguessin anat pas a veure com era.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Del 1660 ens ha arribat aquest mapa de tota Catalunya, Rosselló i la Cerdanya, titulat Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis, et Cerretaniae descriptio i signat per en Frederick de Wit.
En aquest mapa, situen Butsènit (Botsonet) més o menys correctament, al costat del Sió a la riba dreta, però posen Montgai (Mongay) molt lluny del riu, i a través del relleu actual podem deduir que el riu no es podia traslladar tant al nord de Montgai com sembla al mapa, ni amb fortes robinades. Montgai i Butsènit estan dins del Territorium Ilerdense, prop del límit amb el Territorium Tarregense al sud, el Territorium Agramontense a l'est i el Territorium Balagariense a l'oest. Com ja anava sent tradicional, els pobles de la vall del Sió estan mal posats, ja que Foradada i Artesa queden força més al nord, i entre Montgai i Butsènit no hi havia tanta distància.
És curiós observar com les fortificacions de la ciutat de Balaguer cada vegada es veuen més detallades i complexes, i l'Estany d'Ivars arriba a una gran extensió, quan en els mapes anteriors semblava que estava desapareixent.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any 1677 el cartògraf francès Pierre Duval va publicar el mapa titulat La principauté de Catalogne et le comté de Roussillon, avecque les anciennes et les nouvelles bornes des royaumes de France et d'Espagne, les passages des Pyrenées et les autres routes.
La principal novetat d'aquest mapa és que per primer cop escriuen Butsènit tal com ho pronunciaven els seus habitants en aquell moment, Botsenit. I també apareixen els principals camins que creuaven Ponent, dels quals els més propers a la vall del Sió eren el de Jorba - Cervera - Tàrrega - Bellpuig - Bell-lloc - Lleida, i Jorba - Copons - Calaf - Torà - Ribelles - Ponts (i fins a Salardú, a la Vall d'Aran). En canvi, no van posar-hi Montgai.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Del 1680 tenim el primer mapa de Catalunya escrit en anglès. Es titula Catalonia under which name are comprehended the principality of Catalonia and the counties of Rossillion and of Cerdagne divided into its severall vigueries or provost-ships (Catalunya, el nom de la qual inclou el Principat de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya, dividida en les seues vegueries), dibuixat pel cartògraf franco-escocès Nicolas Sanson i revisat i publicat a Londres per l'editor anglès William Berry.
Aquest mapa, en realitat, és una còpia i traducció del francès publicat al 1660, però no hi dibuixen Butsènit però sí Montgai (escrit Mongay com ja era habitual).
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
També podeu consultar la traducció francesa del mapa a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Deu anys després, al 1690, va aparèixer la versió italiana del mapa de Catalunya, titulada Principato di Catalogna, dibuixada per en Giacomo Cantelli da Vignola i publicat per l'editor Rossi.
Catalunya va ser dividida en la Nova (color groc) i la Vella (color rosa), i en vegueries (les línies de punts), i els noms dels pobles van ser adaptats a la pronunciació italiana. Torna a aparèixer Montgai (Mongay) lluny del Sió i ometen Butsènit, com altres pobles de les rodalies. Sí que remarquen la Serra de Bellmunt-Almenara com una alineació de tossals que destaquen per la seua alçada respecte el territori.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
També del 1690 hi ha un mapa de Catalunya, en llatí. Es titula Principatus Cataloniae nec non comitatuum Ruscinonensis et Cerrataniae nova tabula, del geògraf i cartògraf alemany Johann Baptist Homann.
En aquest mapa, Montgai (Mongey) torna a estar prop del riu Sió, i Butsènit (Botsenet) reapareix, com altres pobles de la vall del Sió.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any 1693, per intentar resoldre les discussions entre els habitants de Montgai i Cubells sobre quines terres de pastures i camps de conreu eren d'un terme o d'un altre, es van fer diversos mapes rudimentaris on van dibuixar els trets més característics de la zona i els límits municipals.
Al mapa de dalt, el principal element geogràfic és el riu Sió, la línia recta horitzontal del mig, de l'est (solixent) a l'oest (ponent). Al centre, al sud del Sió hi ha el poble de Montgai (Mongay) encerclat (perquè era una vila closa), i just al nord es veu el Pont de les Lloses i el camí de Cubells, que acaba a la senyal del nord (tramuntana). Les terres que estaven en disputa eren les del nord del Sió i a l'oest del camí de Cubells: "Terme de Cubells en lo qual son las terras que conrean los de Mongay". A l'est del camí de Cubells, al nord del Sió, podem veure el Terme de Mongay, més a l'est Montesquiu y la Bella, al nord Torre de Fluvià i a l'est Bulseni (Butsènit). Al sud del Sió, a l'est del mapa, continua el Terme de Bulseni, a l'oest el terme de Montgai, a continuació la Quadra de Cubells (una gran masia del terme de Cubells), i més enllà Bellcayre al nord i Filella (actualment desaparegut) al sud. I a baix de tot del mapa, el terme de Bellmunt.
No sabem què signifiquen les lletres del mapa actualment, segurament masies, tossals i/o camps de propietaris especials.
El mapa de l'esquerra està orientat al revés del que estem acostumats, de manera que a la part de dalt hi ha el sud (migdia), a baix de tot el nord (tramuntana), a la dreta l'oest (ponent) i a l'esquerra l'est (solixent).
En aquest cas, el principal element del mapa és el camí (Camí de Mongay) que uneix Montgai (Mon gay, dibuixat com un petit poble de tres cases relativament detallades) amb Cubells (Cu bells, una vila més gran d'onze cases mal dibuixades). Just per sota de Montgai circula el riu Sió, i el Pont de les Lloses el travessa en línia amb el camí de Cubells. El camí de Cubells fa una distància de 13 (llavors encara no comptaven amb kilòmetres, i no sabem quina mesura van fer anar en aquest mapa); de la mesura 0 a 8 el camí era al terme de Cubells i a partir de la 8 fins a la 13 la meitat est era al terme de Montgai i la meitat oest al de Cubells. A l'esquerra del camí de Cubells i per sota del riu (és a dir, al nord-est de Montgai) hi ha el Terme de Montesquiu y la Abella. Just passat el Pont de les Lloses, des del camí de Cubells surt el camí de Montgai a Camarasa cap al nord-oest. Al sud-oest de Montgai, a dalt a la dreta del mapa, es pot veure la Quadra de Barrulles, que pertany al terme de Cubells (al mapa anterior se l'anomena Quadra de Cubells). Possiblement, l'asterisc a sota de Cubells, a l'extrem nord del seu terme municipal, sigui la Serra d'Arquells, potser perquè des d'allí van fer el mapa-croquis.
Podeu veure els mapes al llibre d'en Marc Coca Moreno: Montgai i Butsènit a l'edat moderna (XVI-XVIII). Estructura social i desenvolupament històric, de l'any 2018, publicat a Lleida per Edicions de la Universitat de Lleida, a la pàgina 24 (el segon) i 100 (el primer).
Del 1714, un any abans d'acabar-se la Guerra de Successió, ens ha arribat aquest mapa de Catalunya, titulat Principauté de Catalogne divisée en vigueries i encarregat pel rei francès al cartògraf Nicolas de Fer.
Hi apareixen Montgai (Mongay) i Butsènit (Bostenit), i malgrat es vagi guanyant precisió cartogràfica, els pobles de l'oest de la vall del Sió continuen mal situats.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Aquest mapa, de l'any 1716, es titula Descripcion del Corregimiento de Lerida i va ser dirigit pel comte de Darnius, n'Oleguer de Taverner i d'Ardena i Darnius.
L'any 1716, en aplicació del Decret de Nova Planta imposat per Felip IV, es van esborrar les vegueries i es va dividir Catalunya en corregiments. La Serra de Bellmunt-Almenara i la vall del Sió van quedar dividides entre els corregiments de Lleida (la Serra està pintada de color groc) i de Cervera (la Serra està pintada de color roig), i era important saber dins de quin corregiment quedaria cada poble. Així, de cada corregiment se'n van fer mapes precisos. O si més no aquesta era la intenció, si ens fixem en la vall del Sió: Montgai (Mongay) encara el situaven lluny del Sió (Cio R), però van dibuixar Butsènit (Borsenit) entre Montgai i Bellmunt.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Passada la Guerra de Successió, l'any 1720, va aparèixer un nou mapa de tot el Principat de Catalunya. Es titula Nueva descripcion geographica del principado de Catalvña, va ser obra d'en Josep Aparici, i es va imprimir a Barcelona a la impremta d'en Juan Pablo Martí i n'Antoni Sabater.
Apareixen Montgai (Mongày), classificat com a llogarret gran, i Butsènit (Búrcenít), un llogarret petit, enfront l'un de l'altre a les dues ribes del Sió. En aquells moments, Butsènit tenia 10 cases habitades, i Montgai 24. També està dibuixat el Camí Ral (o reial) que passa pel sud de Montgai creuant el terme, connectant Balaguer i Agramunt. A més, en aquells moments Montgai i Butsènit es trobaven dins de la Vegueria de Lleida i el Bisbat d'Urgell.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Trobareu més informació sobre el mapa i els pobles que hi apareixen a: Salvador Llobet (1947): "José Aparici y los pueblos de la provincia de Lérida en el siglo XVIII", revista Ilerda, n. 8, pàgines 7-25. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs.
50 anys després es va publicar la versió pintada del mapa anterior, on es poden veure bé tots els canals i secles de l'horta de Balaguer anteriors al Canal d'Urgell. Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any 1740 es va acabar aquest mapa, titulat Cataloniae principatus et Ruscinonis ac Cerretaniae comitatuum exactissima dilineatio i publicat per l'editor alemany George Matthäus Seutter.
Montgai (Mongay) i Butsènit (Botsonet) apareixen dins del Territori de Balaguer (Territ. Balagueriense), prop del riu Sió (Sio R.), a la riba correcta, però els continuaven situant força allunyats entre ells.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any 1764 va aparèixer el primer mapa de Catalunya on, per fi, havien situat correctament tots els pobles de la vall del Sió. El mapa es titula Mapa del principado de Cataluña y condado del Rosellon, i va ser elaborat pels dibuixants i cartògrafs catalans Ignasi Valls i Francesc Xavier de Garma i de Duran.
A la vall del Sió (R. Siò) ja podem trobar, d'oest a est, els pobles de Sant Jordi de Muller (Molle), la Sentiu de Sió (Sentiu), Bensa (Vensa), Flix (Flix), Montgai (Mogay), Butsènit (Bursenit), Pradell (Pradell), Preixens (Prexenns)... Montgai està classificat com un poble propietat d'un senyor feudal i capital de parròquia i Butsènit consta com un poble propietat de l'Església i també capital de parròquia.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
El 1776 es va publicar aquest mapa, titulat Mapa del principado de Cataluña: comprehende los corregimientos de Barcelona, Cervera, Gerona, Lerida, Manresa, Mataró, Puigcerdá, Talarn, Tarragona, Tortosa, Villafranca, Vique y la subdelegación del Valle de Aran i signat per en Tomás Lopez y Vargas.
Del Camí Reial de Lleida a Ponts passant per Balaguer i Camarasa, sortia un camí que connectava amb Montgai (Mongay) i amb la Sentiu. Butsènit (Bursenit) està situat força més al nord, lluny del Sió, dins del camí que sortia d'Agramunt, passava per Preixens, Pradell, les Ventoses, Butsènit, la Torre de Fluvià i Cubells, i acabava a Alòs de Balaguer, quan s'unia al camí que resseguia tot el Segre per la riba dreta.
La vall del Sió estava dividida entre el Corregiment de Lleida (groc), on pertanyien Montgai i Butsènit, i el Corregiment de Cervera (taronja).
Les taques marronoses del centre són de l'ús prolongat de cinta adhesiva per unir el paper, que acaba degradant els colors i el suport.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
El 1803 va sortir el mapa Le principaute de Catalogne les royaumes de Navarre et d'Aragon d'en Gilles Robert de Vaugondy.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
El 1808, el I.R. Corpo del Genio (de l'exèrcit d'Itàlia) va publicar el mapa Carta militare della Catalogna per servire alla Storia delle truppe italiane nelle diverse posizioni e spedizioni di piu eserciti dal 1808 al 1813, elaborat per en Camillo Vacani.
Aquest mapa destaca per la seua gran precisió topogràfica, on es van representar amb cura les muntanyes i les valls. El camí entre Balaguer i Agramunt passava lluny de Montgai (Mongay) i Butsènit (Bursenit), sinó que discorria per Bellcaire, Penelles, la Pobla de Pradell (actualment desaparegut) i Monfalco d'Agramunt (segurament Almenara).
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Del 1815 és el primer mapa del projecte de construcció de la xarxa de canals de reg i navegació de la Plana d'Urgell, titulat Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgel, dirigit per en Tomàs Soler i Ferrer i encarregat per la Reial Junta de Govern del Comerç de Catalunya.
Està orientat cap a l'est, de manera que el Segre queda horitzontal a la part de baix del mapa. El coneixement del territori i el meticulós treball de camp es noten clarament, ja que tots els pobles estan situats en el lloc correcte, estan escrits en català tal com els anomenaven els seus habitants (abans de la normativa lingüística d'en Pompeu Fabra), les distàncies són constants en tot el mapa i la representació dels relleus és molt acurada i precisa (un fet cabdal per construir canals en aquells moments). El camí de Montgai a Bellmunt és pràcticament igual que als mapes actuals.
En blau estan pintats els rius, en roig el Canal Principal, en groc el Canal Auxiliar, i en verd les principals secles del projecte.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Més informació sobre els projectes de construcció del Canal d'Urgell.
Per gestionar millor l'àrea muntanyenca del Pirineu occidental català, l'any 1817 es va dibuixar aquest croquis titulat Bosquexo o croquis de los montes Pirineos de los corregimientos del Valle de Aran, Talarn, Cervera, Puigcerda, Manresa y Vich, d'en Joan Bautista Golobardas.
A la part inferior esquerra del mapa, apareix la vall del Sió amb alguns dels seus pobles (com Butsènit però no Montgai), la divisió entre el Corregiment de Lleida i el de Cervera (doble línia de ratlletes), el traçat del Canal d'Urgell Principal projectat (la doble línia a l'est d'Agramunt) i el Canal Auxiliar projectat (la doble línia fina que passa entre la Sentiu i Flix).
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Mapa del 1824, titulat Nueva descripcion geografica del principado de Cataluña, dirigit per en Ramon Indar i gravat per D. Estruc.
Es pot veure com la xarxa de camins reials va augmentar notablement. A més del Camí Ral que actualment encara passa pel sud del terme de Montgai (que ja apareixia en algun mapa anterior), n'hi havia molts més que travessaven tota la Plana d'Urgell i la Serra de Bellmunt-Almenara, convergint a Agramunt per anar cap als Pirineus, travessant el Segre a Ponts.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any següent, el mapa va ser copiat i repintat pel projecte d'implantació de les noves províncies (les que han perdurat fins l'actualitat), que es va portar a la pràctica el 1833. Així, es van desfer els corregiments, la vall del Sió va quedar dins de la província de Lleida, i es van instaurar les partides judicials de Lleida, Balaguer i Cervera.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
L'any 1828 va sortir publicat el mapa Carte des environs de Lerida, Tarrega et Balaguer pour l'intelligence du combat de Margalef en 1810, dirigit per en Louis-Gabriel Suchet.
El mapa explica les estratègies de l'exèrcit francès durant la Batalla de Margalef (Torregrossa) l'any 1810. Està orientat cap a l'oest, és a dir, el Segre es troba horitzontal a la part superior del mapa.
Es nota que els topògrafs i cartògrafs van treballar sobre el terreny, ja que el relleu és molt acurat i precís. També es nota que eren francesos, ja que van adaptar els noms dels pobles a la seua pronuncia, com Montgai (Monqai) i Butsènit (Bursenit).
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
També al 1828, trobem Montgai i Butsènit en aquest mapa fet i pintat a mà. Es titula Las 5 provincias maritimas de Cataluña, i està signat per en Joan Bautista Golobardas (Oficial 5 Ho. del Ministeri de Marina, Tinent de les Muntanyes dels Corregiments de Vic i Manresa).
Malgrat el mapa se centri en les 5 províncies marítimes que hi havia llavors a Catalunya (Tortosa, Tarragona, Barcelona, Mataró i Palamós), hi apareix tot el Principat, dividit encara en corregiments.
Podeu veure el mapa sencer a la web de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.