L'època Romana

_{Mosaic romà on es representa una actuació musical dins d'una obra de teatre. Origen de la imatge.}

Els romans van arribar a Catalunya durant la Segona Guerra Púnica (219-201 aC), quan lluitaven contra els cartaginesos pel control del Mediterrani. Els ibers que vivien a l'interior (com els ilergets, de Ponent) eren aliats dels cartaginesos, mentre que els ibers de la costa estaven a favor dels romans. Quan els romans van haver derrotat els cartaginesos després de vèncer l'exèrcit d'Anníbal Barca (el líder militar cartaginès), van començar a conquerir tota Catalunya, i van imposar el seu poder (les províncies romanes), la seua llengua (el llatí), el seu alfabet (el nostre), els seus impostos, la seua jerarquia social... i, fins i tot, van reformar tots els camins i els camps de conreu per a què fossin més quadrats i els van tornar a repartir entre les famílies que els queien bé (i podria ser per això que els camins del terme municipal de Montgai ara semblen una quadrícula).

_{Per exemple, els límits dels camps romans (blanc) encara es pot veure als camins actuals (negre), a Elx (Alacant), com passa al terme de Montgai. Origen de la imatge.}

Una altra empremta de que a Montgai hi havien viscut romans és un petit altar de pedra que devia pertànyer al cementiri privat d'una vil·la romana situada en aquesta zona. Aquest altar el va manar fabricar i el va pagar l'esclau Prepon (potser havia nascut a Grècia) per honrar la memòria del seu amo i propietari de la vil·la, en Marcus Caecilius M., que acabava de morir. Això va passar més o menys entre l'any 80 i el 200 dC.

L'últim cop que se sap que es va veure l'altar a Montgai va ser a finals del segle XVIII, i des de llavors està desaparegut. La vil·la romana no s'ha descobert mai, continua sent un misteri on és, quan es va construir, quan es va abandonar i si ha sobreviscut al pas dels anys.

Les vil·les romanes pertanyien a famílies riques de la ciutat que dominava aquell territori (no sabem si el terme de Montgai era de Iesso, Guissona, a uns 25 km, o d'Ilerda, Lleida, a uns 35 km). Estaven formades per un palauet per la família propietària (alguns cops decorat amb mosaics i marbre), el cementiri particular, la casa dels treballadors i esclaus, els molins, les premses, els magatzems, els cellers, els corrals, les cavallerisses... i de vegades també tenien uns banys termals privats. En algunes vil·les també s'hi construïen petites fàbriques de vaixella de taula i recipients de cuina, de totxos i teules, d'estris de ferro, de guarniments o joies de metall...

_{Reconstrucció de la Villa Cornelius (a l'Énova, València), que podria assemblar-se a la de Montgai. Origen de la imatge.}

_{Reconstrucció de la ciutat d'Ilerda (Lleida) cap al segle II dC. Origen de la imatge.}