Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

La Guerra Civil Espanyola

Del 1936 al 1939

guerra civil espanyola 2.jpg

Espanya va entrar al segle XX amb greus desequilibris socials, regionals i ideològics, a més de l'endarreriment respecte la resta d'Europa per la falta de valors democràtics, la no separació entre l'Església i l'Estat i la participació dels militars en els afers polítics. Les Guerres Carlines (1833-1876) ja van ser intents per resoldre per les armes allò que la cultura política espanyola no sabia resoldre democràticament, i a Catalunya van tindre lloc 3 guerres civils en aquells anys.

Les mesures clarament progressistes de la Segona República Espanyola (1931-1936) van beneficiar gran part de la població, especialment la que havia restat oblidada en els períodes anteriors: la classe obrera, els treballadors del camp i de la ciutat. Però això significava una pèrdua de poder social i econòmic de les classes altes. Aquesta dualitat portada a l'extrem amb incapacitat de negociar (polarització), sumada a l'auge dels feixismes per tota Europa, va portar a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.

El 18 de juliol de 1936, una part de l'exèrcit espanyol, encapçalada per Francisco Franco i amb el suport econòmic de partits de dreta i rics terratinents, va dur a terme un Cop d'Estat per destituir el govern republicà i instaurar-se ell en el poder en una dictadura militar. No ho van aconseguir, així que dos dies més tard van començar la Guerra Civil per conquerir a base de destrucció i mort tota Espanya.

La batalla de Terol (15/des/1937 - 7/gen/1938) va deixar exhaust l'exèrcit republicà, ocasió que Franco va aprofitar per fer una ofensiva al llarg de tot el front d'Aragó per poder arribar al Mediterrani i dividir en dos les zones controlades pel govern republicà. L'efecte va ser fulminant: el 3 d'abril les tropes franquistes van ocupar les ciutats de Lleida i Gandesa. Al cap de pocs dies conquerien Balaguer, Tremp i Camarasa, ocupaven les centrals hidràuliques del Pirineu, i pel sud van arribar al mar ocupant 60 km de costa. L'ofensiva va situar el front de guerra als rius Segre i Ebre, va deixar Catalunya aïllada de la resta de territori republicà i va permetre que Franco, el 5 d'abril de 1938, suprimís l'Estatut d'Autonomia del seu territori conquerit.

Amb la conquesta de Balaguer, part del front de guerra es va situar a la Serra de Bellmunt i la vall del Sió, i el bàndol franquista va instal·lar allí el Cap de Pont de Balaguer per impedir que els republicans reconquerissin la ciutat. En aquest context es van construir les trinxeres del terme de Montgai a La Pleta (Mirador del Baix Sió), Escanyimars, el Tossal de les Forques, els Tossals i la Font Amarga, els nius de metralladores de la Font Amarga i es va utilitzar la bauma d'Escanyimars com a refugi o habitatge temporal dels soldats.

Trinxeres dels Tossals.

  Trinxeres del Tossal de les Forques.

  La bauma d'Escanyimars.

  Entrada a una de les trinxeres de la Font Amarga.

Durant la Guerra Civil, Montgai va ser bombardejat per l'aviació franquista, i gran part de la població es va refugiar en baumes, cabanes i masies repartides pel terme, també fugint dels soldats del bàndol enemic. Al cementiri de Montgai hi ha una possible fossa comuna amb almenys un militar francès del bàndol republicà enterrat. A més, es coneixen almenys 4 persones nascudes a Montgai, tots familiars i del bàndol franquista, que van morir assassinades durant la Guerra Civil: Pau Segalà Solé (rector de Montgai, 24 d'agost de 1936), Francesc Segalà Solé (germà seu, de l'Orde dels Carmelites descalços, morts el mateix dia), Pere Massana Solé (cosí germà dels anteriors, rector de Vilamitjana del Cantó, mort el 22 de setembre de 1936) i en Francesc Solé Massana (cosí llunyà dels anteriors, pare de família, 8 d'abril de 1938).

A Montgai, a finals de la Segona República i fins la conquesta de Balaguer l'abril de 1938, hi havia el "Cafè de dretes" a Cal Filipo (va ser l'únic que va poder seguir obert després de la guerra), el Bar de la FAI i del POUM a l'antiga Fassina, el Local de la CNT a Cal Carreter i el Local d'ERC a Cal Bep de la Torra. L'any 1936 es va nomenar el Cap dels Sometents de Montgai l'única autoritat municipal, i casa seua (Ca l'Huguet / Cal Pauet del Carlos) va substituir l'Ajuntament com a local d'administració dels afers del poble.

També durant la Guerra Civil es van cremar tots els arxius documentals de Montgai i Butsènit, de manera que gran part de la història d'aquests dos pobles s'ha perdut per sempre.

Més informació sobre Montgai durant la Guerra Civil.

Més informació sobre la Guerra Civil Espanyola.

Empremtes de la Guerra Civil a Montgai (2).jpgEmpremtes de la Guerra Civil a Montgai (1).jpg

Empremtes de la Guerra Civil a Montgai (3).jpg

Empremtes de la Guerra Civil a Montgai (5).jpgEmpremtes de la Guerra Civil a Montgai (4).jpg

Empremtes de la Guerra Civil a Montgai (6).jpg

Text: Pol Galitó Martí.

Disseny: Àngels Profitós Gardenyes