L'edat del Bronze, la Primera Edat del Ferro i l'època Ibèrica
Des del segle XVII aC fins a mitjans del segle I aC.
Recreació de l'interior d'una casa ibèrica, amb dues dones cuinant. Origen de la imatge.
Els primers habitants de l'actual terme de Montgai que coneixem es van instal·lar al Tossal de les Forques (a la partida de les Costes) i al tossal de Butsènit (on actualment hi ha la part alta del poble) en algun moment durant l'Edat del Bronze Final (segles XVII - VIII aC, 1650-750 aC). Els poblats estaven situats dalt del tossal, ja que així tenien bones vistes de tot el seu entorn, especialment dels seus camps de conreu, de les pastures i del riu Sió. Segurament els poblats eren rodons o ovalats, amb una única porta d'entrada que donava a una gran plaça al bell mig (on a la nit hi tancaven els ramats) i les cases, que envoltaven la plaça, eren rectangulars i estaven adossades una al costat de l'altra, construïdes amb parets de pedra i tovots (totxos de fang assecat al sol) i una teulada de fusta i canyís. Principalment eren pagesos (cultivaven blat, ordi, ametlles...) i pastors (criaven ovelles i cabres), i també es produïen la seua roba, sabates, cistells, estores... (amb pell, llana i diverses fibres vegetals com l'espart i el cànem) i les eines del camp (de fusta i sílex o pedres semblants).
Actualment no es poden visitar cap dels dos poblats perquè estan tots destruïts, i per això tampoc en sabem més informació.
Reconstrucció del poblat de Genó (Aitona), de la mateixa època que el poblat del Tossal de les Forques i el Tossal de Butsènit (Montgai). Dibuix de Francesc Riart. Origen de la imatge.
A les acaballes de l'Edat del Bronze Final, entre els segles X i VIII aC (950-750 aC), va fundar-se un nou poblat al terme de Montgai, dalt de tot del Tossal del Mas, a la partida del Bosc del Boldú, que va estar habitat durant tota la Primera Edat del Ferro (segles VIII i VII aC, 750-650 aC) i l'època Ibèrica (segles VII-I aC, 650-50 aC). Sembla que la fisonomia d'aquest poblat i la manera de viure-hi dels seus habitants era molt semblant a la del Tossal de les Forques i el Tossal de Butsènit: un petit poble ovalat com el tossal sobre el que es trobava, de parets de pedres i tovots al voltant d'una gran plaça central, poblat per pagesos i pastors que també es feien la roba i els estris de casa i del tros. D'aquest poblat en tenim una mica més d'informació, com que els agradava guardar el menjar del rebost en grans tenalles decorades, que feien servir petits fragments de sílex per segar els cereals, i que preferien els molins de granit dels Pirineus per fer-se la farina a mà a casa.
I si volien anar a la ciutat a fer negocis, a fira, als temples o a parlar amb els cabdills (entre d'altres coses que s'hi podia fer), segurament anaven a la ciutat del Molí d'Espígol (Tornabous), a poc més de 10 km de distància, o a la Pedrera (Vallfogona de Balaguer - Térmens), a uns 15 km, on arribaven abans les mercaderies exòtiques del Mediterrani a través del Segre.
La derrota dels ibers a Segona Guerra Púnica (219-201 aC) i la conquesta romana que va començar llavors van fer abandonar la majoria dels poblats de Catalunya, també el Tossal del Mas, entre principis del segle III i mitjans del segle I aC.
Actualment no es pot visitar, perquè no està excavat però malauradament sí destruït en part.
Reconstrucció digital del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú), habitat durant les darreres etapes del Tossal del Mas (Montgai). 3D de Jaume Font Queraltó. Origen de la imatge.
La ciutat emmurallada del Molí d'Espígol (Tornabous) en el moment de més poder, al segle III aC. Origen de la imatge.